dimarts, 30 de setembre del 2008

QAF

Segurament sóc l'últim gai del món occidental que ha vist Queer as folk, entre altres coses, perquè el meu anglés és més dolent que el del mateix Ánsar (Why? Why not).


Però des que Cuatroº, la cadena que no puc deixar de veure, emet la sèrie estic boig. I m'encanta.

Cada capítol és una barreja perfecta de sexe, drogues, sexe, relacions personals, sexe, converses absurdes, sexe, escenes de disco i sexe. I m'encanta.


Les nits de dimarts han passat a tindre sentit: dos capítols de Mujeres desesperadas i un capítol de la pseudopornogràfica Queer as folk.


I, com ja he dit, m'encanta.


Juliol 2006





dilluns, 29 de setembre del 2008

Una de tòpics: els heteros que ens agraden


Quin gai no s'ha penjat o s'ha sentit mai atret per un hetero? Absolutament tots ja que
sempre volem allò que no podem tindre: les mariliendres volen tindre penis per poder follar amb els seus amics gais, els heteros volen follar amb xiques que no són la seua parella, les xiques heteros volen que la seua parella només folle amb elles i els gais volem follar amb heteros.

Així de senzill.

El problema quan un gai es penja d'un hetero és que fins que arriba a l'etapa "resignació" patirà molt amb l'etapa de "negació de l'evidència": i és que un hetero no folla amb gais, perquè per això és hetero.

El gran problema és quan no sabem si un paio és gai o no (ho sent, però els bisexuals queden descartats perquè la vida ja és massa complicada sense ells).

Hi ha indicis, però, que poden ajudar a diferenciar un hetero d'un gai:

- Els gais no llegim diaris esportius, per tant si un xic que t'agrada a la biblioteca o al bar té entre les mans un Marca o un As no és gai. Deixa de mirar-lo.

- Els heteros no saben combinar, ergo si veus un xic que t'agrada a la cafeteria però et preguntes: per què cony porta eixes sabates? La resposta serà: perquè és hetero i no li agrades. Deixa de mirar-lo.

- No només els gais compren roba gai: el fet que un xic porte una samarreta amb lletres gegants de D&G no significa necessàriament que siga gai, sinó que és un hortera i, per tant, deixa de mirar-lo.

- El mateix amb les drogues: no només el gais es/ens posen fins el cul amb drogues sintètiques; els heteros també ho fan. Deixa de mirar-los.

- I per últim, els heteros que ens agraden solen ser guapos -per això ens agraden-, fet incompatible amb la possibilitat de ser gai. Deixa, doncs, de mirar-los.

Juliol 2006

diumenge, 28 de setembre del 2008

Olvido




Ahir em va telefonar una clienta que està en procés de separació i van tindre la següent conversa:

- Martí, mi marido se mete en la cama conmigo. ¿Qué hago?
- Olvido, -eixe és el seu nom- haz lo que quieras, pero él puede meterse donde le dé la gana porque no estáis ni separados, ni divorciados, ni hay una orden de alejamiento, ni ná de ná. Tienes que esperar a la sentencia para echarle.
- Martí -plorant- es que esta situación ya no la aguanto...
- Pero vamos a ver, ¿te toca cuando se mete en la cama?

(...)

Després de més de mitja hora de conversa telefònica li vaig dir:

- Mira, Olvido, hay cosas que ni el Derecho, ni los jueces, ni -mucho menos- los abogados podemos solucionar, porque a las personas adultas se les presupone cierta capacidad de obrar y de decidir libremente sobre cuestiones tan nimias como las que tú me planteas. Quiero decir que si se mete en la cama y tú no quieres que esté, la solución es que cambies tú de cama, hasta que llegue la sentencia.
- Sí, tienes razón, perdona -més plors- pero, sólo una cosa más: ¿si coge una fruta de la nevera puedo pedirle que la pague?

Juliol 2006
Imatge d'Slutty

dijous, 25 de setembre del 2008

AVT (II)


Hui es compleixen 9 anys del segrest i l'assassinat de Miguel Ángel Blanco. Recorde que a mi em va agafar la notícia a la platja, perquè encara estava a la universitat i ja estava de vacances. També recorde que vaig plorar quan va aparéixer el cos amb els dos trets al cap.

9 anys després, l'escenari és ben diferent: després de 3 anys sense atemptats mortals, el Govern ha iniciat els contactes i la negociació amb ETA per tractar de buscar una fi consensuada i el menys traumàtica possible. I hui, per fi, podem mirar el futur amb certa esperança i optimisme.

Un dels interrogants més interessants del procés de pau que ha encetat el Govern de ZP és quin ha de ser el paper de les víctimes d'ETA, instrumentalitzades des de fa ja massa temps pel Partit Popular i per la caverna mediàtica.

Marimar Blanco, germana de Miguel Ángel, ha anunciat que l'AVT ha convocat concentracions en record del seu germà sota el lema: "Rendición, no en mi nombre" (!!!) i ha afegit que les concentracions serveixen "para manifestarnos en contra de esta política de rendición del presidente del Gobierno ante los terroristas". També ha afegit que "aunque digan que estamos siendo utilizadas, lo único que hace el PP es demostrar que desde el principio al final está con las victimas. Para el PSOE formamos parte del pasado porque ahora no está con las victimas sino negociando con los terroristas".

Jo no sé quin és el paper que les víctimes han de jugar durant la negociació -si és que n'han de jugar algun-, però sí sé que amb declaracions com les que ha fet la germana de Blanco, la seua aposta per la pau és nul•la.

D’altra banda, i perquè no vull resultar massa transcendent, Cuatroº, la televisió que no puc deixar de veure, estrena hui un nou programa presentat per un perrazo sin igual: Sergio Muñiz, un tros de carn bilbaïna poc feta, educat en societat a Itàlia -participà a l'Isola dei famosi- i que es farà càrrec de El traidor.

Juliol 2006

dimecres, 24 de setembre del 2008

Ressaca papal


Anit se suposava que era el dia gran de la visita papal a la ciutat de València. Res d’això, ja que les expectatives dels organitzadors no s’han acomplert ni de lluny.

L’organització de l’esdeveniment havia previst l’arribada de milions de peregrins, però les dades que comença a donar la premsa bolxevic cada cop s’allunyen més de les que facilita la propaganda institucional de Canal 9.

Òbric parèntesi. Un contacte de la televisió autonòmica m’ha informat que la direcció d’informatius ha volgut, fins i tot, manipular la previsió metereològica: els presentadors tenien prohibit fer referència a les altíssimes temperatures del cap de setmana per evitar possibles fugues de fidels temerosos de la canícula de juliol. Tanque parèntesi.

El centre neuràlgic dels pelegrins es trobava a l’Albereda, al tram del Túria entre el Pont de la Mar i el de l’Exposició, amb tan mala fortuna que els amics i un servidor vam passar per allí de camí al nou Le Club, inaugurat recentment.

Anàvem ja una miqueta borratxos i en veure un voluntari de protecció civil ens vam tornar bojos i li vam demanar una motxilla papal per a cadascú, amb el seu corresponent “kit del pelegrí”: una samarreta, un rosari, un ventall, una botelleta d’aigua i uns quants pamflets de propaganda.

Amb la motxilla a l’esquena vam fer una entrada triomfal a Le Club, sense haver mesurat quina seria la resposta de tots els ateus i invertits que freqüenten la discoteca en qüestió: la gent començà a cridar “peregrinos, peregrinos” alhora que blasfemaven i s’apropaven a nosaltres amb males intencions.

Per deixar les coses clares, ja que resultava impossible contenir la massa, vam començar a enrotllar-nos entre nosaltres per demostrar que no érem pelegrins de veritat o, almenys, que érem pelegrins gais per tal de salvar la vida.

I és que hi ha molt d’ateu irreverent i irrespectuós.

Juliol 2006

dimarts, 23 de setembre del 2008

Malparlat

Dissabte passat vaig anar d'ambient aprofitant que el meu amic A. ha tornat a València. A. va acabar menjant-li el morro a un sevillà-alemany que havíem conegut durant el periple de rigor i jo, borratxo, vaig eixir a prendre l'aire a la porta per evitar presenciar l’espectacle.

Allí em vaig trobar un vell conegut i vam anar a sa casa. Estàvem tan borratxos que vaig caure del llit dos vegades i em vaig fer mal al genoll.

El que més em va sorprendre és que, en plena follada, li vaig demanar al paio: dime guarradas. I ell ho va fer.

Jo sóc molt malparlat, però mai m'ha posat caxondo dir porcardes mentre folle, ja que de fet sóc prou silenciós.

Esta nit, però, i aprofitant que València es troba negada de pelegrins per la visita de Ratzinger he decidit que si en veig algun que m'agrade i que -és fonamental- porte la ja famosíssima moxilla papal blanca i groga li'n diré unes quantes, de guarrades.

I potser sigues tu, tururú.

Juliol 2006

dilluns, 22 de setembre del 2008

Un cas nou


Tinc un nou cas: tres marroquins, passats d'alcohol i no sé de quantes coses més, van decidir atracar una prostituta equatoriana amb unes estisores, sense tindre en compte que les prostitutes tenen proxenetes que, a més d'explotar-les, les defensen dels marroquins que els volen robar la recaptació nocturna.


Ara el fiscal, una mica exagerat, els demana 3 anys i 8 mesos (!) de presó per a cadascun i una possible expulsió del territori nacional (de la Confederació Ibèrica de Nacions, vull dir).


He acceptat el cas perquè, primerament, crec que tothom té dret a una bona defensa; en segon lloc, perquè m'han pagat de bestreta; i finalment, perquè hi ha un que és exageradament guapo.


Me encanta mi trabajo.


Juliol 2006

Violència de gènere?


Ahir vaig atendre a la comissaria de la Guàrdia Civil un xic de 19 anys, tot vestit de pull&bear i més guapo que un sol.


M’havia telefonat un agent de la Benemèrita a poqueta nit per anunciar-me que es tractava d’un cas de violència domèstica entre germans i que, segons les seues impressions, el cas tenia molt mala pinta.


El xic havia estat denunciat per la seua germana per una agressió.
Todo sucedió asín: le cogí unos cedés a mi hermana y se los dejé a un amigo. Ella se enfadó y me quiso pegar con un cenicero con forma de barco que tenemos en la salita. Yo la empujé y se dió en la muñeca con el canto de la mesa. Se encerró en la habitación y llamó a la poli, vinieron a por mí y aquí estoy.

Em vaig quedar tan mort que la única pregunta que li vaig fer fou: ¿y por qué tenéis un cenicero con forma de barco en la salita? La seua resposta fou ben lògica: es que mi padre fuma.


El xic va passar la nit a la comissaria, però de matí la germana retirà la denúncia.


Juliol 2006

diumenge, 21 de setembre del 2008

Crash


El tractament que els mitjans de comunicació estan donant a l'accident del metro de València em posa els pèls de punta i em produeix ajco.

No he trobat a cap televisió ni a cap diari un punt de vista que no mostre imatges gratuïtes de dolor, que no busque testimonis sense cap mena de contingut informatiu i que no incidisca en el dolor de les víctimes com a font d'informació.

Totes les notícies estan carregades d'una pretesa sensibleria que no ajuda a conéixer les causes de l'accident i a veure la notícia d'una forma serena i respectuosa.

Ajco i plors forçats (amb ceba)

Juliol 2006

Conversa de xat

Wapo24 dice: ¿qué buscas?
Rasoir26 dice: eso depende... ¿qué ofreces?
Wapo24 dice: una mamada
Rasoir26 dice: ¿así de fácil?
Wapo24 dice: así de fácil. ¿te va?
Rasoir26 dice: joder, ¿y a quién no?

Això vaig fer anit.

Juny 2006

dimecres, 17 de setembre del 2008

Reciclat

Ahir, en eixir de la primera part de l'examen d'italià, vaig rebre un missatge: "Estàs a casa?"


El responsable d'este sms ple de poesia era un dels meus ex. Un que va ser Nóvio núm. 1 allà per la primavera-estiu de 2005. Li vaig telefonar: "Seré a casa en una hora". "Val, m'aprope jo" em va contestar.


Només entrar em va deixar clar que tenia ganes de follar: "Necessite una cervesa" em va dir el xic. "Cony, guapo, comences fort. Agafa-la de la nevera, que jo vaig a pegar-me una dutxa".


El pretext de la visita era contar-me una història absurda sobre la seua -doblement absurda- vida sentimental, que no em vaig molestar ni a escoltar.


Vam follar (clar), vam riure i vam xarrar durant molta estona al llit.


A les deu em va preguntar si podia quedar-se a sopar.


- Ho sent, guapo, però esta nit fan una entrevista pòstuma a Pasqual Maragall que no em perdré per res de món.


I Pasqual estigué encisador.


Juny 2006

Ètims

Anit vaig acabar al llit amb un jove metge de 30 anys i metre noranta. Havíem festejat mínimament: una cervesa i algunes converses de messenger. Més que suficient per saber que me'l volia follar.

Anit, doncs, primer encontre sexual entre el jove doctor i un servidor amb sorpresa inclosa: tenia frenillo, o millor dit, frenazo.

- Ho sent, és que no em baixa més -em va confessar quan vaig començar a practicar-li una fel·lació (del llatí fellatio, -onis derivat de fellare 'xuclar, mamar').

- Cony, doncs jo em negue a llepar-te el prepuci! (del llatí praeputium)- vaig protestar.

No obstant l'incident -que podia haver-se evitat amb un senzilla intervenció de fimosi (del grec phímosis, derivat de phimó)- tot acabà estupendament.

Juny 2006

dimarts, 16 de setembre del 2008

No hi ha boda



El cap del despatx on em prostituïsc em va dir ahir que la nóvia l'ha deixat.

Quina llàstima.

No vull entrar massa en el tema perquè considere que és un gran error per part d'ella: conec tots dos i puc assegurar que es mereixen mútuament.

Ell està una mica afonat i jo li he recomanat que s'apunte a la moda de l’speed dating. El fenomen va nàixer als EUA, com no podia ser d'una altra manera, i fa temps que va aterrar a la Confederació Ibèrica de Nacions, antigament coneguda com Espanya.

És molt fàcil: t'inscrius per internet i una empresa et facilita 7 persones per a conéixer durant el que ells anomenen una "vetllada". Parles amb ells/elles durant 7-8 minuts i potser, amb una mica de sort, trobes la persona de la teua vida o de la teua setmana. Només per 25 euros i, atenció, el preu inclou una consumició.

Existeixen milers de pàgines sobre l'speed dating, però la millor de totes és 7citas7.com perquè inclou una guia per a inútils que no té preu.


Juny 2006

Llit mullat


Sé qui haurà mullat el llit esta nit: Maragall. I ZP. I Mas. I Saura.

Ja hi ha Estatut. Aprovació aclaparadora i abstenció fàcilment comprensible: tothom n’estava fart. De totes les anàlisis em quede amb la més freak i la de prosa més elegant, la de Libertad Digital:

"Se abre una nueva etapa en la que la ilusión se ha tornado en incertidumbre y el consenso en enfrentamiento. Los inspiradores del Estatuto han conseguido su objetivo: doblar el espinazo a la democracia española y subvertir sus principios fundacionales. Lo han hecho, además, con un mayoría mínima, casi testimonial, por los pelos y cabalgando sobre la propaganda. Con estos cimientos, el Estatuto será legal pero no legítimo, y, esto, ni uno ni mil eslóganes podrán cambiarlo."

Si és que Losantos té més raó que un sant.

Juny 2006

dilluns, 15 de setembre del 2008

Ciao


Continua sent espe(a)cial, però ja no és meu.

Juny 2006


diumenge, 14 de setembre del 2008

EPS (II)


He tardat 4 dies a llegir El País Semanal del diumenge 11 de juny.

Ja vaig dir una vegada que el EPS era un suplement filogai i a las pruebas me remito:

- Portada: foto i entrevista a Fernando Grande-Marlaska, per Rosa Montero: "Es menudo, pero fibroso, y parecía mucho más joven" així comença l'entrevista per a acabar amb unes preguntes sobre el seu marit Gorka (sí, perquè Grande-Marlaska és marica). Una entrevista mala, mala y mala.

- Quiero esto y lo quiero ya: reportatge sobre els hàbits de consum dels espanyols del segle XXI. "El español empieza a comportarse como un consumidor saciado, hedonista y caprichoso que escatima en lo que necesita y derrocha en lo que le place". Actitud gay, pues.

- Pixar, dibujos superstar: Un reportatge que faria les delícies de qualsevol marica que es molestara en llegir alguna cosa (/chimotei).

- Bendita movida: El pitjor de tot el suplement. Les fotos d'un tal Pérez-Mínguez sobre l'absurda, ridícula, estúpida i sobrevalorada movida madrileña.

- Cocina: sabores de Guinea.

En resum: es pot ser més marica?

no és vergonyós?

Juny 2006

dijous, 11 de setembre del 2008

Rita, ¿el Papa sabe lo tuyo?



Rita Barberà Nolla, la inefable alcaldessa de València, corre el risc d'esdevenir Rita la Sempiterna, perquè guanyarà totes les eleccions que li tiren a la cara, fins i tot, i tal com s'insinua, si la pròxima candidata sociata és la també inefable Carmen Alborch.


Duelo de titanas, pues.


De Rita se sabe todo: el seu lesbianisme viciós -cada poble del País Valencià presumeix de tindre una nóvia de Rita-, el seu gust pels vestits de color roig, la seua afició a la beguda i al bingo i un llarg etcètera.


Però Rita és molt més que una bollera-binguera-populista i molts no saben que la seua enemistat amb Zaplana és llegendària: el menyspreu que sentia el cartagenero per la directora dels designis del Cap i casal era coneguda per tots i per això mateix Rita està tan contenta amb el nou president de la Generalitat Valenciana, el Beat Camps.


Molts també ignoren que la trajectòria de Rita és ben llarga: la tia té l'honor de tindre el carnet número 3 del PP al País Valencià.


A Rita la vida le sonríe: té el Pont de les Flors, la Ciutat de les Arts i de les Ciències, la visita del Papa, el Parotet i l'America's Cup. Rita lo tiene todo, todo y todo.


Rita, però, encara no ha aconseguit tot el que volia: encara queda horta sobre la que especular i encara no ha pogut perllongar l'avinguda de Blasco Ibáñez sobre el Cabanyal.


Coneguent-la un poc, sé que todo se andará, perquè quan Rita vol alguna cosa...


Juny 2006

dimecres, 10 de setembre del 2008

La promesa


Una mica carregat d'alcohol, els vaig prometre a uns amics que odien el pop que si venien al concert de Lory Meyers jo aniria al de Siniestro Total i al de Loquillo, que actuen este dissabte a Mislata (o Mijlata).


Error.

Ni m'enrecordava d'esta absurda i ridícula promesa i quan la vaig fer no tenia cap intenció de complir-la (els advocats ho fem molt sovint), però ells sí que ho recorden i ara volen fer-me pagar la nit popera que ells van sofrir.


Total, que dissabte em tocarà presenciar com Loquillo -sí, encara està viu- canta això de que para ser feliz quiere un camión i com els Siniestro Total (horror) criden dalt de l'escenari.


Espere que almenys hi haja algun gai.


Juny 2006



divendres, 5 de setembre del 2008

AVT

La impresentable imatge de Gotzone Mora al Congrés dels Diputats, que va obligar Marín a expulsar-la, i les paraules d'Alcaraz afirmant que "Zapatero es un rehén de ETA" em crispen.

L'Associació de Víctimes del Terrorisme hauria de canviar de nom. Amb persones com Gotzone Mora, Rosa Díez i, sobretot, l'inefable president Alcaraz han deixat de ser víctimes i s'han convertit en victimistes. El victimisme consisteix a atribuir-se el paper de víctima, i l'actitud d'algunes víctimes d'ETA frega l'esperpent.

La cultura del victimisme es practica molt més del que sembla: Arcadi Espada i els seus Ciutadans de Catalunya, alguns sectors del PNB, Carod i ERC, Ibarra i la seua Extremadura... però, sobretot, l'Associació de Víctimes del Terrorisme cultiva el victimisme de forma espectacular.

Quin paper han de jugar les víctimes d'ETA en el procés de pau? Han de posar condicions a la negociació? Entenen ells de política penitenciària? ZP necessita el seu permís per a poder buscar una solució? És normal que intenten bloquejar qualsevol avanç en la negociació? On estava Irene Villa quan governava el PP?

Les víctimes del terrorisme no han de condicionar la política antiterrorista del Govern, de la mateixa forma les víctimes d'accidents de trànsit no marquen les directrius de la Dirección General de Tráfico.

Digo yo.

Juny 2006

dimecres, 3 de setembre del 2008

Au revoir Le Club


Dissabte vinent tancarà les portes Le Club. Ha estat una de les discos més molones i modernes de la ciutat i, justament per això mateix, una de les més estúpides. Estava situada a la Fonteta de Sant Lluis, a la partida de Quatre Carreres, i ara al seu emplaçament Rita aixecarà torres de vivendes de luxe.


El millor que podia passar.


Le Club era un autèntic engorro: estava lluny del centre, enmig del no res i contractava els cambrers més inútils de tota la ciutat. Niñas con flequillo, mariquitas modernas y chapas por doquier.

El millor de Le Club, però, era el seu pàrquing: feia olor a vodka i tenia el regust amarg de la cocaïna.


Au revoir.


Juny 2006


dimarts, 2 de setembre del 2008

Terribas i els bisexuals


Anit la Terribas entrevistà Zaplana en La nit al dia. La periodista més dura de la TV3 estigué modosita i mojigata. Veure'm com queda hui amb ZP. No m’ho vull perdre.

Parlant d'homilies, Zaplana, la TV3 i altres aberracions de la natura, hui vull fer una recomanació general: no folleu amb -suposats- bisexuals.

Un dels últims -suposats- bisexuals que vaig conéixer i que em va proposar sexe volia limitar-se a "vamos a restregar nuestros paquetes y nos hacemos una paja".

"Ni siquiera una mamada?" vaig dir jo.
"No, tio, es que eso ya me lo hace mi novia".

Ene o.

Juny 2006

dilluns, 1 de setembre del 2008

Recte


"A què no endevineu què li han tret a un tio esta nit del recte?" Esta meravellosa pregunta l'ha feta el meu germà mentre dinàvem.


Mon pare i jo hem entrat al drap: Una botella! un consolador! un mòbil! el telèfon de la dutxa!


Resulta que el meu germà ha començat esta setmana a fer la residència al servici d'urgències d'un hospital de València i ens conta tot el que passa que siga realment interessant. Només coses relacionades amb morts, rectes i accidents.


- No, una polla de plàstic que li havien regalat en una festa de solters al bar los Bestias -ha resolt el meu germà amb un somriure infantil a la cara.


El pobre pacient havia tingut el penis de plàstic allotjat al recte durant tres dies, perquè esperava expulsar-lo de manera natural però al final ha sigut necessària la intervenció d'un cirurgià i dos infermers, que difícilment podien deixar de riure.

- Em pots aconseguir una còpia de la radiografia? -he demanat mig de conya.


- Clar, ara les fem digitals i te la puc enviar per correu electrònic.

Juny 2006

Imatge de WebMic

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails