divendres, 21 d’agost del 2009

L'esclava

Tinc un cas la mar d’interessant: un ionqui denuncià la seua germana perquè afirma que li robà una esclava d’or (!) per donar-la al seu fill.

Després de les surrealistes declaracions dels protagonistes d’esta història jo esperava que la jutgessa arxivara el cas directament, donat que es tracta d’una freakada, però ahir el Jutjat em va enviar una providència en la qual la jutgessa afirma:

Visto el estado de las presentes actuaciones requiérase a (...) a fin de que en el plazo de cinco días presente al Juzgado la esclava de (...) mediante fotografía donde aparezca ésta de forma clara y que permita su correcta identificación, a fin de proceder a la posterior tasación pericial”.

La Justícia és una dona de barri d’extraradi.

I segur que em toca a mi fer-li la foto a la puta esclava.


2007

La companya

Feia mesos que una companya de la Facultat m’assetjava telefònicament. Després de dos anys sense haver-li vist el pèl i sense saber res d’ella (l’última vegada que em va telefonar fou quan morí son pare i només per fer-me una consulta sobre l’herència) començà a insistir: ¿Cuándo quedamos? ¿Cuándo quedamos? ¿Cuándo quedamos?

Jo sempre inventava alguna excusa o li deia que estava molt enfeinat.

No és perquè la xica em caiga malament, no. És perquè les coses havien vingut així, jo havia fet una marxa i ella una altra, i allò que podíem tindre en comú havia desaparegut amb el pas del temps.

Des que acabà l’estiu, però, les seues telefonades es feren molt més freqüents i a mi ja no em quedàvem excuses, i per això ahir, finalment, vaig accedir a prendre una cervesa amb ella.

Resultat: hora i mitja de conversa avorrida sobre la seua feina, açò és, sobre la gestió de deutes d’una empresa financera.

Mai més.


2007

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails